My Fair Lady |
Divendres 7 d'octubre a les 21:30. Projecció en versió original subtitulada en castellà. En acabat, ressopó col·laboratiu amb tots els assistents. Londres, començaments del Segle XX. Eliza Doolittle, una pobra florista cockney demana al pretenciós professor Higgins, que es burla del seu llenguatge "primari", lliçons de fonètica per tal de parlar com una "lady en una botiga de flors". El coronel Pickering, amic i col·lega del professor, aposta amb aquest últim: transformar prou Eliza per fer-la passar per a una gran senyora refinada en una recepció a l'ambaixada de Transilvània, alguns mesos més tard. Higgins accepta el desafiament i instal·la la noia a casa seva, després d'haver tranquil·litzat el pare d'Eliza, un escombriaire ple de bon sentit que havia anat a preguntar per l'honestedat de les intencions del professor. Les lliçons comencen, sense altre resultat al principi que l’exasperació de l'alumne en qüestió fins que una nit, cap a les quatre del matí, el miracle es produeixi i Eliza aconsegueixi pronunciar correctament la frase fatídica: The rain in Spain stays mainly in the plain.[1] Aquest primer èxit dóna lloc a un ball triomfal al final del qual Eliza, reconeixent que hauria pogut ballar tota la nit", cau enamorada del seu Pigmalió.
Algunes lliçons més tard, Higgins i Pickering decideixen mostrar el seu alumne en públic i la condueixen a les carreres d'Ascot, a la llotja que posseeix la rica mare del professor. Però l'experiència és a punt de la catàstrofe quan Eliza deixa anar en un excés d’entusiasme un ressonant « Mou el cul! » dirigint-se al cavall pel qual havia apostat. Els aristòcrates presents queden profundament impressionats a excepció del jove i ingenu Freddy Eynsford-Hill, que cau immediatament sota l'encant de la noia.
Higgins no es desanima i la petita colla torna finalment al ball de l'ambaixada on Eliza enganya tothom, començant per un reputat lingüista hongarès que la defineix hongaresa i de sang reial, amb gran divertiment d'Higgins. De tornada a casa del professor, ell i Pickering es feliciten de l'èxit del projecte, deixant-se però de felicitar la seva principal instigadora: Eliza. Profundament ferida, la noia es refugia a casa de la Sra. S'assabenta que el seu pare, que s'ha enriquit de sobte gràcies a una mentida d'Higgins que l'ha recomanat com una brillant filosof a un multimilionari americà, ha decidit casar-se. L'experiència ha trastornat veritablement les seves existències
L'endemà, Higgins intenta convèncer Eliza de tornar però aquesta, massa contenta d'haver trobat la seva independència, refusa la seva mà al pobre Freddy. El professor es dóna llavors compte, mentre torna a casa seva moix i solitari, que s'havia acabat "acostumant" a ella.
Sinopsis de la Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/My_Fair_Lady
Projecció inclosa a la iniciativa l'altre cinema:
|