“No tenim dades, ni escriptures, però fa més de cent anys que es projecten pel•lícules amb regularitat”. Així ho afirma l’Eugeni Casals, persona que fa més de trenta-cinc anys que regenta i porta el cinema centenari de Ribes.
L’Eugeni era un noi de catorze anys quan va començar d’operador. Va començar treballant-hi i ara n’és el propietari.
L’Eugeni, vigilant la cinta.
En aquella època Ribes tenia quatre mil habitants i dos cinemes. El Cinema Catalunya i el Cinema Puigmal, ara Casal Municipal de Cultura, propietat de l’Ajuntament de Ribes. Ambdós cinemes competien per oferir les millors pel•lícules.
Durant un període de temps l’Eugeni Casals va regentar els dos cinemes. Fins que el Cinema Puigmal va passar a ser explotat per l’Ajuntament. Ara ja no s’hi projecten pel•lícules. Només funciona com a Casal Cultural.
La població de la Vall de Ribes s’ha reduït un cinquanta per cent en quaranta anys. Ribes poble té només dos mil habitants, però tanmateix, el nostre cinema segueix en funcionament i projectant pel•lícules comercials. Un contracte conjunt realitzat entre diverses sales petites dels Pirineus amb les distribuïdores ha possibilitat adaptar els horaris i les sessions de cine als caps de setmana, estius i ponts festius. I les pel•lícules comercials que s’estrenen arreu de Catalunya s’estrenen també a Ribes. En comptes d’estar una setmana en cartell, hi estan dues o tres sessions, això significa que en una setmana d’estiu, per Nadal o Setmana Santa, els aficionats al cine poden posar-se al dia en pocs dies.
Però tanmateix, les pel•lícules en versió original, de culte o no especialment comercials no poden ser exhibides, perquè no hi ha prou massa crítica. I no és possible negociar amb les distribuïdores aquest material.
El cinema de Ribes, no és un negoci, està obert per l’amor al setè art del seu propietari i dels aficionats que responen a la programació. Fa quinze anys, amb la popularització del vídeo, l’Eugeni va voler tancar el cine. Ell diu que no és un negociant, ja que si ho hagués ésset, el cine estaria tancat fa temps. A Ribes hi ha molta afició al cinema, però no hi ha prou gent. Per aquesta raó les projeccions tenen més èxit durant l’estiu o els caps de setmana quan pugen les habitants de segona residència.
L’Eugeni Casals ha combinat diferents feines, com la de carter i professor d’autoscola amb la de mantenir el Cinema Catalunya obert. En comptes de tornar-se antic, o tancar, com la majoria de cines, el nostre cinema, inexplicablement, s’ha modernitzat gràcies al seu esforç. Com un miraculós oasi en mig del desert, el Cinema Catalunya durant aquests últims trenta-cinc anys ha sofert cinc reformes de millora significatives que van des del canvi de la teulada, fins la col•locació del CINEMASCOPE. L’any 2005 es va ampliar més la pantalla, que ara fa 8 metres d’ample x 4 metres d’alt –el màxim que permet la sala-, es va instal•lar el Dolby Surround i es realitzar un canvi de butaques, que ara tenen una amplada d’un metre entre fileres, amb el canvi de seients es va reduir l’aforament a la meitat, ara de cent-cinquanta persones.
La darrera reforma va obrir les portes al futur de les projeccions, va venir de mans d’un conveni amb la Fundació Televall i l’Ajuntament de Ribes de Freser, l’any 2006. Al costat de la màquina de projectar OSSA es va d’instal•lar un projector de cinema digital SANYO FX45 amb deu mil lúmens de potència, s’ha realitzat tota la instal•lació informàtica per controlar-lo, una nova instal•lació de megafonia i una tarima. Amb aquests canvis el cinema es va convertir en un auditori per fer-ne ús públic, amb instal•lacions que permeten projectar pel•lícules en format tradicional o en format digital que moltes multisales de Barcelona o de ciutats més grans voldrien entre els seus equipaments.
Els cinemes més propers amb obertura diària són a Vic i a Olot. Ambdues poblacions es troben a més de cinquanta quilòmetres de Ribes. Les poblacions amb cinema de cap de setmana més properes són a Ripoll, Puigcerdà, i en menor freqüència de programació, Camprodon, que són a quinze, cinquanta u i quaranta quilòmetres respectivament. Distàncies impensables a ciutat. Totes elles amb molta més població que Ribes de Freser.
Els aficionats al cine som conscients de la sort de tenir el Cinema que tenim.
El 4 de setembre de l’any 2003 es va constituir l’Associació dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes per recolzar des de la societat civil les activitats que es realitzen en el Cinema Catalunya. L’Associació dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes és membre actiu de la Federació Catalana de Cineclubs. Des de la seva creació l’associació ha realitzat activitats de projecció periòdiques amb més de cinquanta títols. També realitza tasques de difusió i promoció de la programació mitjançant el blog http://amicscinemavallderibes.blogspot.com/, ara però s’ha posat en funcionament la nova web http://www.amicscinevallderibes.com/.
La primera presidenta fou Carme Barceló, l’actual president és en Joaquim Roqué.
