DIMARTS 20 DE JUNY · 19:30 h
 19.00 h Presentació Rosa Ma Carbonell
VOSE · TRANSMISSIÓ EN DIRECTE
Òpera de Rossini des de l’Òpera de Paris
La Cenerentola és una òpera de Gioachino Rossini segons un llibret de Jacopo Ferretti, basat en el conte de fades de La Ventafocs de Charles Perrault i Agatina o La virtù premiata, dramma semiserio de Felice Romani i música de Stefano Pavesi (1814). Es va estrenar el 25 de gener de 1817 al Teatro Valle de Roma. És l'última òpera còmica que Gioachino Rossini va compondre per al públic italià. La va compondre quan tenia 25 anys, seguint l'èxit d'Il barbiere di Siviglia de l'any anterior. Malgrat que la completà en un període de tres setmanes, es considera que conté part de la seva escriptura més fina per a àries i conjunts. Els elements sobrenaturals que apareixen en el conte no s'inclouen en el llibret de Ferretti. Alguns elements també es van modificar. Per exemple, la sabatilla se substitueix per una corretja per evitar que les actrius de l'època haguessin de mostrar els peus i les cames als ulls de públic. La fada és al seu torn reemplaçada per Alidoro, filòsof i tutor del príncep Don Ramiro, del qual Angelina (Ventafocs) n'està enamorada. Finalment, la madrastra reganyaire se substitueix per Don Magnifico, pare de Clorinda i Tisbe i padrastre d'Angelina. Ferretti finalment volia, com ell diu en el subtítol del llibre, mostrar que la bondat triomfa, perquè al final, la Ventafocs, en el moment en què es converteix en reina, perdona al seu pare i a les dues germanes d'haver-la tractat tan cruelment durant tants anys. Ferretti també va introduir elements de comèdia en el llibret. La història, però, en el seu desenvolupament s'acosta bastant a la de Perrault.
|
