 ESPAÑA INSÓLITA
El documental de balls i festes tradicionals rodat l'any 1965 amb la participació de l'Esbart Eduald Coma es projecta per primera vegada en públic a la Vall de Ribes.
Divendres 5 de juliol a les 21:30
Amb la projecció pública d'aquest documental es tanca un cercle que va començar fa 48 anys.
L'Esbart Dansaire Eduald Coma va protagonitzar un documental que no va ser mai projectat a Ribes de Freser, i que la majoria dels seus protagonistes mai van veure.
El film d'alt interès etnogràfic, retrata llocs insòlits i costums de l'Espanya de l'època. On els habitants de cada contrada seleccionada mostraven els trets característics que els diferenciaven. L'Esbart Eudald Coma va ser l'únic representant de Catalunya en aquesta mostra, cosa que el fa encara més valuós.
Tanmateix, un cop rodat es va perdre la pista del documental, de la còpia i del director. Fa uns cinc anys, des de l'Esbart es va demanar als Amics del Cinema de la Vall de Ribes, per la seva condició de cineclub, si era possible recuperar aquest film i projectar-lo al lloc on es va rodar.
Després de moltes visicituts, i recerques per diverses filmoteques de l'estat que semblaven infructuoses, la pel·lícula ha arribat finalment a Ribes, i els Amics del Cinema, amb el nostre gra de sorra contribuïm d'aquesta manera a conservar la memòria de les tradicions i dels que les expressions culturals que ens enorgulleixen com a societat.
La seva projecció donarà la benvinguda al Valldansa d'enguany. Us convidem a veure-la i, sobretot, a participar del certamen.
Amics del Cinema de la Vall de Ribes
Llegeix la Nota de Premsa
JAVIER AGUIRRE. Un director gens convencional i molt guardonat
Nascut el 1935 a San Sebastià, als 15 anys Javier Aguirre comença a col·laborar en revistes dedicades al món del cinema. El 1955, funda i dirigeix el cine club de San Sebastià, i entre els anys 1956-1957, organitza la III Setmana de Formació Cinematogràfica, el I curs de estudis de cine i el Festival Nacional d’Art Cinematogràfic Amateur.
Com a director de cinema ha treballat en pràcticament tota mena de gèneres: documental (“España insólita”), musicals ("Los chicos y las chicas"), terror ("El jorobado de la morgue"), comèdia ("Los que tocan el piano"), thriller ("Volveré a nacer"), històric ("Dafnis y Cloe"), drama ("Carne apaleada"), i infantil ("La guerra de los niños"), entre d’altres.
Es un cas gairebé únic en que un mateix director aconsegueix un gran èxit tant amb pel·lícules comercials com dirigint curtmetratges i llargmetratges experimentals amb l’objectiu d’investigar els límits del llenguatge cinematogràfic. En aquest sentit, destaquen les adaptacions d’autors com Fernando Pessoa ("El marinero"), Samuel Beckett ("Compañía"), Jorge Luis Borges ("Le regret d¨Heraclite"), Rafael Alberti ("Sobre los ángeles") o Séneca ("Medea").
L’any 1967 radicalitza el seu cinema experimental amb un grup de curtmetratges anomenats "Anti-Cine", amb els quals explora les possibilitats del cinema posant especial èmfasi en l’abstracció.
Els seus curtmetratges experimentals han estat premiats a festivals de cinema tan importants com són els de Venècia, San Sebastià, Valladolid, Bordighera, Strasburgo i Bilbao.
|
