The model translation.es was not found!
The model translation.es was not found!
EL GÈNERE FEMENÍ

Cerca

cicle2017 300x250
facebook    twitter

Butlletí de programació

La informació per estar al dia de les activitats dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes

Subscriu-t'hi !

* dada requerida

 

Amb el suport de

Ajuntament de Ribes de Freser

EL GÈNERE FEMENÍ PDF Imprimir Correo

El gènere femení

 

Prestrena al Cinema Catalunya!

Divendres 19 d'agost a les 22:15,

amb la presentació del film pel seu director, Carlos Benpar, guanyador de 2 Goyas, i de l'actriu Anna Gonzalvo. En acabat, pica-pica amb tots els assistents.


el-gener-femeni

Dissabte 20 d'agost a les 18:00 h

i a les 22:15 h

Sinopsi

En Raimon, director teatral d'uns cinquanta anys d'edat, troba una novel·la que li interessa moltíssim. Però l'exemplar que cau en les seves mans no té portada, és a dir, es desconeix el títol i l'autor.

D'altra banda apareixen a la seva vida tres dones que determinaran el seu comportament i posaran en evidència la seva pròpia dificultat per a relacionar-se amb elles:

L'Àngels passa de les seves dubitatives relacions amb en Raimon (a causa del gran sentit que ella té vers la fidelitat) a desitjar entregar-se a ell d'una manera forassenyada després de descobrir la infidelitat del seu marit i fer-lo fora de casa.

La Verònica és l'actriu que fascina en Raimon però que es manté sempre seductorament distant. L'única cosa que li interessa i a la qual està  absolutament entregada és el seu desig de ser actriu, fet que omple totes les seves ambicions.

La Zir és una encantadora joveneta resident en un sanatori mental. Raimon viu amb ella els seus únics moments de felicitat en les seves trobades furtives, que aniran perdent màgia a mesura que la noia vagi millorant el seu estat de desequilibri.

També apareixen dues dones amb les que Raimon va mantenir relacions en el passat: L'Anna, el seu gran amor de la infància, morta prematurament i a qui Raimon no pot oblidar i la  Laura que torna a  aparèixer a la vida de Raimon moguda només per interessos personals.

Finalment, apareixerà l'autor misteriós del text que tant li interessa al nostre protagonista -ara ja no per a portar-lo a escena sinó per a convertir-lo en pel·lícula-. Però la condició que posarà l'autor per a cedir els seus drets resultarà desconcertant.

El rodatge de la pel·lícula li servirà a en Raimon per a justificar la seva pròpia relació amb la Zir a través del personatge encarnat per la Verònica.

Sempre atenta a tot, l'Àngels acabarà fent-se amb el control de la situació.

Tot i així, un sorprenent final donarà un nou gir al desenllaç amb un més que irònic epíleg.


Carlos Benpar, el director

Nascut a Barcelona el 13 de novembre de 1948.
Ha obtingut el Premi Goya 2006 de la Academia del Cine Español a la Millor Pel•lícula Documental per Cineastes contra magnats i va repetir el Premi Goya 2007 per Cineastes en acció.
Les dues pel·lícules també han estat guardonades amb el Premi Barcelona (ara anomenat Premi Gaudí) a la Millor Pel•lícula Documental de la indústria catalana, i Cineastes en acció va obtenir també la Medalla del Círculo de Escritores Cinematográficos i el Premi especial de Egeda a la Millor Pel·lícula Documental estrenada al 2006.
Cineastes contra magnats i Cineastes en acció, que Carlos Benpar ha produït i dirigit -escrivint el guió amb col•laboració amb Ferràn Alberich- són dos assaigs cinematogràfics que recuperen l'esperit de treballs anteriors en defensa de la lluita que els directors del món sencer mantenen davant la manipulació que el medi cinematogràfic i audiovisual fa de l'obra cinematogràfica.

Els inicis de Carlos Benpar al cinema van ser a través del Cine Club Montseny (1965-1970) al temps que feia de meritori dels directors Florestano Vancini (Los largos días de la venganza) i Josep María Forn (M'enterro als fonaments/La respuesta)

El 1968 va començar el rodatge del seu primer llargmetratge titulat Soplo de esplendor, que no finalitzaria fins al 1973. Aquesta pel·lícula inclou un migmetratge realitzat entre 1968 i 1970 titulat El hachazo, que es pot considerar un precedent de les pel·lícules amb les que va obtenir els Goya.

Soplo de esplendor va ser presentat al Festival Internacional de Cinema de Locarno de 1974.

També ha dirigit els films: Capità Escalaborns i Escapada final (Scapegoat) a partir d'històries pròpies, De mica en mica s'omple la pica sobre la novel·la de Jaume Fuster, El caçador furtiu sobre "Bel Ami" de Guy de Maupassant, La veritat oculta sobre els contes de Pere Calders, El jovencito Drácula a partir dels personatges de Stoker, ¿Dónde se nacionaliza la marea? segons la història viscuda per la pròpia protagonista de la pel·lícula, La venjança del proscrit, assaig rodat a les localitzacions de les pel·lícules mítiques de la seva infància, Al final de la vida, documental íntim sobre la seva mare que només es projecta anualment el 26 de febrer i el curtmetratge documental sobre la ciutat on va néixer Orson Welles titulat O. W. Kenosha.

Mira el web de la pel·lícula

Projecció inclosa a la iniciativa l'altre cinema:

 

 

faldons-altre-cinema2