The model translation.es was not found!
The model translation.es was not found!
CAZA A LA ESPÍA

Cerca

cicle2017 300x250
facebook    twitter

Butlletí de programació

La informació per estar al dia de les activitats dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes

Subscriu-t'hi !

* dada requerida

 

Amb el suport de

Ajuntament de Ribes de Freser

CAZA A LA ESPÍA PDF Imprimir Correo
Caza a la Espía

caza-a-la-espia


Dissabte 8 a les 18h. i a les 22:15h. - Diumenge 9 a les 18:00h.

Sinopsi:

Doug Liman és autor d’una filmografia més aviat el·líptica. En els seus inicis, va despuntar amb Swingers (1996) i Sense límit (1999) com un dels més trempats realitzadors d’aquell cinema indie americà dels noranta que, sense massa ambició ni transcendència, traçava una certa continuïtat amb el camí iniciat per Tarantino i companyia. Al tombant de segle, però, Liman va fer un gir cap a un mainstream de qualitat, produint la trilogia de Bourne –també va dirigir el primer episodi de la saga– i encarregant-se de cintes d’acció com ara Jumper (2008) i Sr. y sra. Smith (2005). Ara, amb el canvi de dècada, Liman vira de nou cap al cinema (aparentment) més independent amb Caza a la espía, un thriller polític basat en fets reals que relata el drama d’un matrimoni, diplomàtic ell i agent de la CIA ella, que veuen com el seu món se’n va en orris quan el marit escriu un article desmentint en públic alguns dels arguments amb què l’administració Bush va justificar la invasió de l’Iraq.

És significatiu que després d’actualitzar el mite de l’espia superhome al primer Bourne i la caricatura irònica i negra a Sr. y sra. Smith el director torni a abordar la figura de l’espia i el despulli aquí de tot glamur, presentant-ne la versió més gris i funcionarial. Com Paul Greengrass a Green Zone. Distrito protegido (2010), Liman ha traslladat alguns aspectes del dispositiu de Bourne a una història i discurs ben diferents, això sí, tan diferent dels seus últims treballs com similar a les darreres propostes del cinema polític nord-americà, que parteixen d’un sentiment de vergonya col·lectiva per les mentides de la guerra de l’Iraq i persegueixen assenyalar els culpables amb noms i cognoms, eximint en aquest cas institucions com la CIA, no de tota responsabilitat, però sí de qualsevol intencionalitat. Quan l’individu és culpable, el sistema resta intacte.

Xavi Serra - Time Out Barcelona

+ info de la pel·lícula